El projecte que volem plantejar és la realització d’un estudi de cas al voltant de la Biblioteca Ramón Fernández Jurado de Castelldefels. Es tracta de fer servir aquest espai com a exemple paradigmàtic de les transformacions que han estat experimentant les biblioteques públiques davant la necessitat d’adaptar-se als canvis tecnològics i socials dels darrers temps.
El cert és que les biblioteques han anat acceptant progressivament que l’arribada del llibre digital i de les noves tecnologies de la informació i la comunicació anirà seguida d’una modificació dels hàbits de lectura i una transformació dels espais de conservació i difusió de la cultura escrita. També sembla probable que en el món digital la influència dels professionals de la cultura sigui menor, perquè els lectors ja fa temps que estan adoptant un paper molt més actiu, facilitat per les noves tecnologies i les xarxes socials. Per tal de seguir tenint un paper rellevant en la societat digital, les biblioteques s’han vist obligades a repensar-se i a reinventar-se, i ho hauran de seguir fent en el futur.
D’altra banda cal plantejar també l’aspecte social de les biblioteques. Fins no fa gaire llocs de lectura i relaxació, ara, i com a conseqüència dels canvis provocats per fenòmens com la crisi econòmica, l’envelliment de la població, la immigració o l’atur, les biblioteques han d’atendre moltes noves demandes per a les quals cal una gran capacitat de planificació i molta creativitat.
L’objectiu principal d’aquest estudi és el de analitzar la manera com la Biblioteca Ramón Fernández Jurado de Castelldefels ha arribat a convertir-se en un equipament cultural paradigmàtic del que han de ser les biblioteques del futur. Per aconseguir-ho haurem de veure quines són les respostes ofertes per aquest espai tant als reptes tecnològics que avui afecten a l’entorn del llibre com als canvis que estan experimentant els hàbits culturals de la ciutadania darrerament.
2
PRESENTACIÓ
Introducció
El projecte que volem plantejar és la realització d'un estudi de cas al voltant de la
Biblioteca Ramón Fernández Jurado de Castelldefels.
1
Es tracta de fer servir aquest
espai com a exemple paradigmàtic de les transformacions que han estat
experimentant les biblioteques públiques davant la necessitat d'adaptar-se als
canvis tecnològics i socials dels darrers temps.
El cert és que les biblioteques han anat acceptant progressivament que l'arribada
del llibre digital i de les noves tecnologies de la informació i la comunicació anirà
seguida d'una modificació dels hàbits de lectura i una transformació dels espais de
conservació i difusió de la cultura escrita. També sembla probable que en el món
digital la influència dels professionals de la cultura sigui menor, perquè els lectors ja
fa temps que estan adoptant un paper molt més actiu, facilitat per les noves
tecnologies i les xarxes socials. Per tal de seguir tenint un paper rellevant en la
societat digital, les biblioteques s'han vist obligades a repensar-se i a reinventar-se, i
ho hauran de seguir fent en el futur.
D'altra banda cal plantejar també l'aspecte social de les biblioteques. Fins no fa gaire
llocs de lectura i relaxació, ara, i com a conseqüència dels canvis provocats per
fenòmens com la crisi econòmica, l'envelliment de la població, la immigració o l'atur,
les biblioteques han d'atendre moltes noves demandes per a les quals cal una gran
capacitat de planificació i molta creativitat. Tot sovint sense gaires recursos
econòmics, han d'atendre la canalla, persones amb dificultats per accedir a la
informació mitjançant les noves tecnologies de la informació i la comunicació,
immigrants amb necessitats culturals pròpies, aquells que estan cercant feina, i totes
aquelles persones que, per les raons que sigui, no poden disposar de cap altre mena
de recurs a l'hora d' accedir al coneixement o simplement fruir d'alguna activitat
recreativa.
Per dur a terme aquest projecte valorarem el context general pel que fa al món de la
cultura, del llibre i de les biblioteques. Seguidament analitzarem aquest espai
1
D'ara endavant també BRFJ.
3
cultural en particular, la seva concepció, les seves propostes i polítiques de
programació, i la seva manera de fer-les efectives. Valorarem desprès els resultats
obtinguts i acabarem traint-ne totes les conclusions possibles pel que fa al futur
d'aquesta mena d'espais.
Aquest plantejament ens ha de permetre aprofundir en alguns dels debats actuals
relatius al món de la cultura, com ara quin és el futur del llibre en un mon dominat
per les pantalles, quin paper juguen les noves tecnologies, i especialment el llibre
digital en tot això, quin paper poden jugar les biblioteques públiques en el camp de
la integració de la multiculturalitat i la inclusió social, etc. Mitjançant l'anàlisi d'un
equipament cultural de creació molt recent, i amb un plantejament molt conscient
de la necessitat de proposar noves idees per tal de seguir atraient la ciutadania a les
biblioteques, podrem valorar la manera com aquest espai ha estat capaç d'integrar-
se i transformar el teixit cultural de la ciutat on es troba.
La pregunta que volem respondre amb tot això podria ser formulada de la següent
manera: Què poden fer les biblioteques per adaptar-se al paradigma cultural del
futur? Per donar una resposta que pugui ser vàlida per aquesta mena d'espais de
manera genèrica, durem a terme un estat de la qüestió global, analitzarem el cas
concret de la biblioteca de Castelldefels, i acabarem amb una reflexió general
referida al conjunt de les biblioteques.
Hipòtesi de treball
Treballem amb la hipòtesi següent: en aquests temps de canvi accelerat i en una
societat dominada per les pantalles, on el llibre en format tradicional i fins i tot el fet
de llegir reflexivament semblen condemnats a l'obsolescència, hi ha un futur per a
les biblioteques, però cal que sàpiguen evolucionar i adaptar-se, tot assolint nous
reptes i funcions. Creiem que el futur d'aquests espais passa tant per saber adaptar-
se i respondre als reptes tecnològics del present i del futur com per esdevenir punts
de trobada i intercanvi que puguin donar a aquesta mena d'equipaments culturals la
capacitat de transformar el teixit cultural del seu entorn proper mitjançant tot un
seguit d'activitats i propostes que trasbalsen a fons el concepte i la imatge de la
biblioteca tradicional. Proposem per demostrar-ho l'estudi d'una biblioteca de
recent creació i amb plantejaments força innovadors.
4
Metodologia i tècniques d'investigació
Per a la realització d'aquest treball farem servir una metodologia qualitativa que ens
permeti descriure i comprendre com és possible per a les biblioteques adaptar-se a
aquesta situació de canvi permanent i a les noves pautes culturals que formen part
del present, i també del futur, de la nostra societat occidental. Per aconseguir-ho
caldrà recopilar tanta informació com sigui possible al voltant dels canvis que
l'entorn digital ha portat al món editorial, al llibre i als formats de suport
tradicionals; però també caldrà obtenir informació pel que fa als canvis d'hàbits de
la ciutadania i la seva relació amb la cultura, així com a les actuals circumstàncies
socials (envelliment de la població, multiculturalitat, crisi econòmica, etc.). Caldrà
analitzar les accions que estan tenint lloc a les biblioteques per tal d'adaptar-s'hi, i
caldrà veure també quin és l'estat de la qüestió respecte al futur de les biblioteques
valorant la bibliografia publicada al respecte. Tanmateix haurem d'investigar i
avaluar la nostra biblioteca de referència; veure quines decisions s'han pres i per
quines raons, valorar aquestes iniciatives, recollir dades originals en l'espai a
avaluar i consultar la informació que ens ofereix tant el servei de biblioteques
públiques de la Generalitat de Catalunya com la mateixa biblioteca Ramón
Fernández Jurado, així com altres tipus de fonts primàries documentals.
Estat de la qüestió
Dèiem anteriorment que les coses estan canviant molt ràpidament en la societat i en
el món del llibre, i les biblioteques són lògicament espais on aquests canvis es viuen
amb molta intensitat. El cas és que fins fa no gaire temps la producció d'un llibre era
un procés lineal on cada agent jugava un paper determinat, i el paper de les
biblioteques era el d'actuar com a espais dedicats a la custodia i difusió dels llibres.
Però avui tot això ja no és així. L'arribada de nous recursos tecnològics i del llibre
digital ha revolucionat el món editorial, i aquest canvi també s'ha vist reflectit en les
biblioteques, tot obligant-les a repensar-se el seu paper i a assumir nous reptes.
L'adaptació a l'entorn digital ha fet necessari que els professionals de les
biblioteques desenvolupin noves competències per tal de poder dur a terme el que
creiem ha de ser una de les funcions més destacades en l'entorn digital: garantir el
paper de la biblioteca pública con a espai de formació en competències digitals.
5
Però algunes altres funcions fonamentals de les biblioteques també estan canviant.
La preservació de la cultura és transforma al canviar progressivament el suport
utilitzat per a la seva difusió. I aquesta mateixa difusió també s'ha de replantejar,
doncs ara toca competir amb les pantalles i la velocitat. Tanmateix també és cert
que, tot i l'omnipresència de les pantalles, la venta per internet de llibres
digitalitzats només representa el 0,5% de la facturació total, mentre les llibreries
recullen el 58,1%, i les xifres són similars arreu. Per tant, la transició al llibre digital
no està anant tant de presa com s'esperava gairebé tothom. Sembla doncs que el
llibre tradicional i el llibre digital encara conviuran bastant temps o potser sempre, i
això suposa que les biblioteques disposaran de més temps per anar-se adaptant a la
nova realitat i redefinir el seu futur.
També està canviant la societat mateixa. L'envelliment de la població, l'arribada de
persones d'altres cultures i una crisi econòmica de la qual no se'n veu de moment la
sortida, han plantejat als serveis bibliotecaris nous reptes molt diferents a aquells
que estaven acostumats a resoldre. Ara el públic no va només a llegir llibres, a
demanar-los en préstec o a accedir a tota aquella informació que pugui necessitar,
ara cal parar atenció als aturats, als més petits i a aquells que venen d'altres entorns
culturals. També a ciutadans que cerquen entreteniment o ajuda per trobar feina,
ciutadans que volen accedir a la cultura de la seva terra d'origen o aprendre les
costums de la seva terra d'acollida, i molts d'altres amb necessitats molt diverses.
Per això les biblioteques, com a espais públics i gratuïts que són, han d'assolir
tasques de formació i entreteniment per nous sectors de la població que no n'eren
usuaris habituals.
I el cert és que els professionals del ram no s'han quedat de braços creuats. Mentre
miren d'adaptar-se als canvis a temps real proposant noves activitats i projectes
capaços de seguir atraient al públic, han anat apareixent un bon nombre de textos i
articles que reflexionen al voltant del paper present i futur de la biblioteca pública i
proposen idees diverses per tal que aquests espais no acabin infrautilitzats. Així
doncs, a l'hora de analitzar la biblioteca proposada per aquest estudi, comptem amb
els seus propis continguts per valorar el seu procés d'adaptació, però comptem
també amb una bibliografia prou abundant que ens ajudarà a l'hora d'avaluar
aquesta adaptació.
6
Valorarem doncs la bibliografia seleccionada per tal d'establir què és el que està
succeint a les biblioteques del nostre país i quines propostes teòriques s'ofereixen
per tal de facilitat la seva adaptació i assegurar la seva supervivència. I valorarem
també les accions concretes adoptades per la biblioteca seleccionada per convertir-
se en un espai de trobada i de cultura amb un paper central a la ciutat on es troba.
Això ens permetrà disposar d'una base teòrica i uns exemples pràctics, i de la suma
de totes dues aproximacions mirarem de treure'n les conclusions pertinents pel que
fa al futur de les biblioteques.
Objectius
L'objectiu principal d'aquest estudi és el de analitzar la manera com la Biblioteca
Ramón Fernández Jurado de Castelldefels ha arribat a convertir-se en un
equipament cultural paradigmàtic del que han de ser les biblioteques del futur. Per
aconseguir-ho haurem de veure quines són les respostes ofertes per aquest espai
tant als reptes tecnològics que avui afecten a l'entorn del llibre com als canvis que
estan experimentant els hàbits culturals de la ciutadania darrerament.
Els objectius específics serien doncs els següents:
·
Presentar i avaluar les idees i propostes plantejades per aquest equipament
per tal de seguir atraient a la ciutadania al món de la cultura.
·
Esbrinar si amb l'adopció de propostes innovadores i participatives, tot
sovint molt allunyades d'allò que tradicionalment la ciutadania esperava
trobar en una biblioteca, és possible per a aquests equipaments seguir sent
espais rellevants en el futur.
·
Dur a terme un estat de la qüestió pel que fa a les propostes teòriques que
recentment s'han anat desenvolupant en relació a les necessitats d'adaptació
de les biblioteques, i valorar l'efecte dels canvis socials i tecnològics
anteriorment esmentats sobre aquesta mena d'equipaments.
·
Descriure quines són les propostes generals de caràcter pràctic per tal que
les biblioteques puguin adaptar-se al canviant panorama pel que fa a tot allò
relacionat amb el llibre i la lectura.
7
·
Posar en relació aquestes propostes amb les aplicades a la Biblioteca Ramón
Fernández Jurado i extreure'n les conclusions pertinents.
Per aconseguir aquest objectius, hem de plantejar aquest treball com un estudi de
cas i alhora un estat de la qüestió. El que volem aconseguir és plantejar un estudi de
cas les conclusions del qual ens ofereixin un estat de la qüestió al voltant del futur de
les biblioteques, i fer-ho amb l'estudi de tot un seguit d'anàlisis i propostes teòriques
i de la seva aplicació pràctica en un espai particular i concret. Per arribar a aquest
objectius haurem d'assolir alguns objectius específics més concrets mitjançant
diferents aproximacions teòriques i pràctiques i diverses accions concretes. Tot
plegat esperem demostrar que les biblioteques públiques poden i han de seguir sent
espais rellevants en les societats del futur, ja que són imprescindibles com a punt de
trobada entre la societat i el coneixement, i en la seva condició d'espais inclusius i
gratuïts, són insubstituïbles a l'hora d'abordar aquesta tasca en les societats
democràtiques. Dit això, el seu paper ha de canviar necessàriament per tal
d'adaptar-se a tot un seguit de transformacions socials i tecnològiques que capgiren
radicalment el que ha estat la seva funció des de fa segles. Conservació i difusió del
coneixement escrit ja no són suficient; cal que esdevinguin centres d'accés al
coneixement en totes les expressions possibles i amb tots el mitjans disponibles que
la tecnologia pot oferir. Conservació i difusió del coneixement, com sempre, però
tenint ben presents les tecnologies actuals; i també espais d'ajuda per la cerca de
feina, activitats per a tothom, especialment pels més petits i els més grans, punts de
trobada entre cultures, espais oberts per a les propostes de la població, i moltes
coses més. Per aquí va el futur.
Justificació del tema
El tema de recerca i d'anàlisi d'aquest treball de màster ens sembla rellevant, atès
que podem considerar que està en joc la supervivència de les biblioteques tal com
les concebíem fins fa ben poc, com a equipament cultural existent des de fa molt de
temps i caracteritzat principalment pel seu paper com a porta d'accés per a tothom
al món de la informació, el coneixement i la cultura. Una institució lliure, neutral,
universal i gratuïta, que juga un paper fonamental en tota societat democràtica, i que
ha de trobar un nou model d'interacció amb la ciutadania en un context de canvi
8
accelerat, tant pel que fa a la tecnologia com pel que fa a la manera com la ciutadania
es relaciona amb la cultura i el coneixement.
És per això que considero que aquest estudi pot ser d'utilitat, ja que tot i existir
diversos llibres i documents que aborden alguns aspectes del tema proposat, no
sembla que n'hi hagi cap que ho faci des de la perspectiva proposada en aquest
treball. Hi ha estudis al voltant del paper del llibre i del seu futur digital, com els de
Joaquin Rodríguez, Manuel Gil o Robert Darnon,
2
hi ha estudis al voltant del paper
de les biblioteques públiques avui, per exemple, els de Juan Sánchez Sánchez i
Fernando Juárez-Urquijo,
3
també n'hi ha al voltant de com afecta la crisi actual als
serveis bibliotecaris,
4
o de propostes concretes per actualitzar el paper social
d'aquests espais,
5
però falta potser un treball com el que ara vull proposar, que
avaluï el que s'està fent en una biblioteca concreta com a exemple del molt que es
pot fer per tal de garantir que aquests equipaments continuïn sent imprescindibles
com a elements culturals de primer ordre en les nostres ciutats i pobles, tot posant
en relació aquest exemple concret amb tot el material teòric actual disponible.
Un estudi doncs de caràcter teòric i pràctic alhora que pot resultar beneficiós per
comprendre una mica millor la manera com determinats canvis en la societat
acaben per provocar també inevitablement canvis en determinats serveis públics, i
on esperem aportar algunes idees i propostes al voltant del que cap esperar en
endavant quan creuem les portes d'una biblioteca pública. Potser els professionals
de les biblioteques ja n'estiguin al corrent de molts dels continguts d'aquest estudi,
però creien que pot ser d'interès per a usuaris habituals de biblioteques i per
qualsevol persona interessada en la cultura i la seva difusió que potser no coneix o
entén el canvis que està tenint lloc a les biblioteques públiques, cap a on s'orienten
aquests canvis, i el perquè de tot això. Es tracta doncs d'aprofundir una mica en
2
Gil, Manuel; Rodríguez, Joaquín (2011). El paradigma digital y sostenible del libro. Edita: Trama Editorial. Madrid. / Rodríguez,
Joaquín (2007). Edición 2.0. Los futuros del libro. Editorial Melusina, S.L. Impreso en España. / Darnon, Robert (2009). Las razones
del libro. Futuro, presente y pasado. Edita: Trama Editorial. Madrid.
3
Juárez-Urquijo, Fernando (2015). Biblioteca Pública. Mientras llega el futuro. Editorial UOC (Oberta UOC Publishing, S.L.).
Barcelona. / Sánchez Sánchez, Juan (2012). En defensa de la biblioteca pública. Edita: Almud, Ediciones de Castilla La Mancha.
Ciudad Real.
4
Castillo Fernández, Javier; Gómez Hernández, José Antonio; Quílez Simón, Pedro (Editores) (2010). La biblioteca pública frente a la
recesión: acción social y educativa. Editan: Ediciones Tres Fronteras (Murcia) / Anabad (Madrid). Impreso en España.
5
García López, Fàtima (2009). Los servicios bibliotecarios multiculturales en las bibliotecas públicas españolas. Ediciones Trea. Gijón.
9
l'estudi dels espais bibliotecaris tot mirant d'oferir una nova perspectiva i algunes
idees al voltant del problema escollit com a tema d'estudi.
Dit ras i curt, sembla evident que les biblioteques no podran ja seguir sent espais on
tot un seguit de professionals miraven de mantenir el coneixement ordenat i
protegit. Certament els caldrà mantenir el seu paper com a espais de silenci i
reflexió on es garanteixi la preservació i la difusió del coneixement. Però els caldrà
més, els caldrà adaptar-se a la nova manera com es genera i es difon el coneixement,
i amb això, redefinir i redissenyar espais fins a convertir-los en llocs de trobada, de
connexió, de diversitat, de transit i, també, d'aprenentatge i maduració democràtica.
6
I
com es fa tot això? Doncs algunes possibles respostes a aquesta pregunta és el que
aspira a oferir aquest treball.
Marc Teòric
Per raons d'espai aquest treball posa el seu focus en les Biblioteques Públiques de
caràcter popular, deixant de banda les escolars, les universitàries i les
especialitzades, espais amb peculiaritats pròpies als que, en qualsevol cas, serien
aplicables molts dels continguts d'aquest estudi. No és tampoc aquest el lloc per
avaluar extensament el passat i l'evolució dels espais bibliotecaris, les seves ja
sobradament conegudes funcions tradicionals, els aspectes polítics que
caracteritzen aquestes instal·lacions culturals com a espais públics que són, o
aspectes relatius al finançament general o d'altres. Tampoc es pretén fer una anàlisi
en profunditat dels avanços tecnològics actuals ni del nou paradigma digital pel que
fa al llibre i al món editorial, aspectes aquests que ja disposen d'estudis prou
complerts.
7
El que es pretén és avaluar una sèrie d'iniciatives dins d'un context
general de canvi i adaptació, i per fer-ho caldrà centrar-se una qüestió molt
concreta, que és la d'esbrinar quins possibles canvis ha d'assolir la biblioteca pública
per mantenir el seu paper com a espai lliure i democràtic d'accés al coneixement.
Començarem doncs per avaluar quin és l'estat de la qüestió pel que fa a les
propostes teòriques i pràctiques que recentment s'han anat desenvolupant en
6
Gil, Manuel; Rodríguez, Joaquín (2011). El paradigma digital i sostenible del libro. Edita: Trama Editorial. Madrid. (p. 144).
7
Veure bibliografía.
10
relació a aquest tema. Deixarem de costat aquelles opinions que consideren que les
biblioteques mai no podran competir amb les grans corporacions pel que fa la llibre
digital i que farien millor tornant a centrar-se en el llibre imprès,
8
o d'altres, molt
presents en l'àmbit polític, que afirmen que aquests equipaments suposen una
despesa que cal reconsiderar,
9
opinions minoritàries que no compartim. En general
ningú pretén discutir encara el fet que les biblioteques han de consolidar els canvis
que ja fa temps que estan tenint lloc, però aquests canvis plantegen tot un seguit de
dubtes que encara no tenen una resposta clara: han de seguir centrades en el llibre?,
s'han de responsabilitzar de l'ensenyament de les TIC?, s'han de convertir en una
mena de centres cívics per atendre aturats i immigrants?, etc. Analitzarem les idees i
propostes plantejades per la Biblioteca de Castelldefels per veure exemples reals del
que es pot fer en tots aquests aspectes, i seguidament veurem si les propostes
aplicades en aquest equipament cultural, i potser d'altres trobades en l'àmbit teòric,
poden possibilitar per a aquests equipaments seguir sent espais rellevants en el
futur.
Definir i concretar doncs primer quin ha de ser el paper de les biblioteques en el
futur per seguir sent espais rellevants i valorar el que s'ha anat fent recentment per
tal d'adaptar-se als canvis relatius al suport i la transmissió de la informació. Per
aquesta part bàsicament teòrica del treball recorrerem a fons documentals diverses;
valorarem llibres i articles que analitzen diversos aspectes relacionats amb les
funcions de les biblioteques públiques, la seva evolució recent, els efectes de la crisi i
la necessitat de parar atenció als aspectes relatius a la multiculturalitat de la nostra
societat actual. Valorarem també les transformacions derivades dels avanços
tecnològics i els seus efectes en el món del llibre i la informació. Valorarem
finalment alguns articles i textos que proposen idees generals o concretes per
definir quin ha de ser el paper de les biblioteques en el futur. Amb tota aquesta
informació, i mirant d'evitar la repetició d'aspectes o plantejaments ja existents,
8
"Jo suggereixo que utilitzem la tàctica contrària, i parem de córrer allunyant-nos de qui som i del que fem com hem estat fent
darrerament i ens centrem en els llibres per variar. No estic parlant d'aquest tipus de llibre (llibre electrònic), tot sabem qui fa un
millor treball amb aquests. Estic parlant d'aquests: el tipus de llibre imprès que cap editor et pot impedir comprar, el que no costa
tres vegades el seu preu de cost, o s'ha de descartar després de 26 préstecs, aquell pel qual la gent encara travessa la nostra porta
per aconseguir-lo". A: Coffman, Steve. I ara què?. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2012.
Disponible en línia a: (
http://www.cobdc.net/13JCD/wp-content/uploads/materials/coffman-notes.pdf
)
9
Veure:
http://cultura.elpais.com/cultura/2012/01/02/actualidad/1325458804_850215.html
11
mirarem de definir amb tota la claredat possible què és el que s'ha publicat al
voltant d'aquest tema i què és allò que podem ampliar o debatre.
Seguidament posarem a prova tota aquesta fonamentació teòrica mitjançant l'anàlisi
directe del que s'està fent en una de les biblioteques de més recent creació i amb una
gran potencial com a exemple d'adaptació i integració en el teixit social de la ciutat
on s'ubica: la BRFJ de Castelldefels. Aquesta anàlisi es realitzarà mitjançant la seva
pàgina web i valorant les seves propostes i activitats, així com parlant-ne
directament amb els professionals d'aquest espai quan es consideri necessari per
ampliar la informació necessària.
Excerpt out of 49 pages
- scroll top
- Quote paper
- Jordi Beltran Andreu (Author), 2017, La "Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels." Un exemple pararigmàtic de les biblioteques del futur, Munich, GRIN Verlag, https://www.grin.com/document/375769
Look inside the ebook
-
-
-
-
Upload your own papers! Earn money and win an iPhone X. -
-
Upload your own papers! Earn money and win an iPhone X. -
-
Upload your own papers! Earn money and win an iPhone X. -
-
Upload your own papers! Earn money and win an iPhone X. -
-
Upload your own papers! Earn money and win an iPhone X. -
-
Upload your own papers! Earn money and win an iPhone X. -
-
Upload your own papers! Earn money and win an iPhone X. -
-
Upload your own papers! Earn money and win an iPhone X. -
-
Upload your own papers! Earn money and win an iPhone X. -
-
Upload your own papers! Earn money and win an iPhone X. -
-
Upload your own papers! Earn money and win an iPhone X.